Tractament de la ruptura del lligament creuat anterior
Un cop fet el diagnòstic de la ruptura del lligament creuat anterior, tal i com vam veure a l’article del blog anterior, queda decidir quin tipus de tractament és l’adequat pel pacient.
Com a possibilitats de tractament hauríem de dir que existeix el tractament conservador (rehabilitació) i el tractament quirúrgic. La decisió de quin és el tractament idoni depèn de diversos factors, com per exemple el grau de la lesió, si hi ha lesions associades, l’edat del pacient, el nivell d’activitat física o el seu treball, la inestabilitat articular que presenta..
Es recomana el tractament quirúrgic quan el pacient presenta inestabilitat en les activitats de la vida diària, quan el pacient vol continuar la seva practica esportiva (en esports com el futbol, basquet..) i en pacients que tenen associada una lesió de menisc o una ruptura d’altres lligaments.
Els pacients que tenen entre 25 i 40 anys, sense molta exigència esportiva i amb poca inestabilitat, es recomana el tractament conservador. I els pacients majors de 40 anys es recomanaria d’inici un tractament conservador i en funció de l’evolució es valoraria el tractament quirúrgic.
(* tot això són termes generals, s’hauria de valorar cada historia clínica en particular per decidir un tractament o un altre evidentment).
Tractament conservador
El tractament conservador inclou la rehabilitació i la modificació de les activitats; i els objectius principals són disminuir la inestabilitat i recuperar la mobilitat articular normal. Busquem reduir el dolor i l’edema, restablir el rang de mobilitat normal de l’articulació, recuperar el control muscular i fer un treball a nivell propioceptiu.
Per evitar la atrofia i mantenir la força muscular de quàdriceps, de la musculatura flexora del genoll i del tríceps sural, s’han de fer exercicis isomètrics tan aviat com sigui possible.
S’ha de recuperar l’extensió activa completa i la marxa normal. Un cop hagi passat la fase inflamatòria (1-3 setmanes) i haguem restablert l’arc de moviment normal, iniciem un programa més intensiu per millorar la resistència muscular.
Primer es fan exercicis en cadena cinètica tancada pel quàdriceps i els flexors de genoll. Són moviments en que el segment distal, en aquest cas el peu, queda fixe i són les estructures proximals les que es mouen sobre ell. D’aquesta manera realitzem una força més segura sobre l’articulació. També es poden fer exercicis per enfortir els músculs del maluc o la cama, com natació o la el·líptica.
Cadena cinètica tancada
Un cop que la força i la resistència estan al 70%, comparat amb el costat sense lesió, es comença amb el treball propioceptiu, són tècniques que ens ajuden a obtenir una resposta automàtica de la musculatura per evitar noves lesions.
VINE I CUIDA’T!