Ruptura del lligament creuat anterior
Anatomia del genoll
L’articulació del genoll està formada per dues articulacions, una articulació entre el fèmur i la tíbia, i l’altra entre la ròtula i el fèmur.
Trobem dos meniscos, un a cada costat, entre els còndils femorals i la tíbia, que permeten l’acomodació de les superfícies articulars durant els moviments articulars.
L’articulació està reforçada pels lligaments colaterals (intern i extern) i dos lligaments molt forts, els lligaments creuats.
Lligament colateral tibial (medial): el trobem de l’epicòndil femoral medial a la superfície medial de la tíbia.
Lligament colateral peroneal (lateral): el trobem de l’epicòndil femoral lateral al cap del peroné.
Lligament creuat anterior: S’origina a la zona anterior de l’àrea intercondília de la tíbia, i puja en sentit posterior per inserir-se en la zona posterior de la paret lateral de la fossa intercondília del fèmur.
Lligament creuat posterior: S’origina a la cara posterior de l’àrea intercondília de la tíbia i puja en sentit anterior per inserir-se a la paret medial de la fossa intercondília del fèmur.
El lligament creuat anterior evita el desplaçament anterior de la tíbia respecte el fèmur, i el lligament creuat posterior limita el desplaçament posterior.
Mecanisme lesional
Esports com el bàsquet, el futbol o esquiar, és on es produeixen la gran majoria de lesions del lligament creuat anterior. Normalment la ruptura del lligament es produeix per una hiperextensió i rotació, i sol presentar-se juntament amb una lesió del lligament colateral medial (en el 35% dels casos).
Diagnòstic
- Història clínica del pacient.
La majoria de vegades el pacient descriu un traumatisme important al genoll, una caiguda sobre un peu acompanyada a vegades d’un soroll sec i un dolor agut al genoll, o la sensació que “el genoll es va sortir de lloc”, entre altres. Podem sospitar llavors d’una ruptura del lligament creuat anterior.
- Exploració física del pacient, valorant la mobilitat activa i passiva, i test específics.
Es valora el rang de mobilitat actiu, realitzat pel pacient. Si es troba una hiperextensió del genoll lesionat, pot indicar una ruptura del lligament creuat anterior; i al contrari, si es troba un bloqueig a la extensió podria indicar una lesió meniscal associada.
Es realitza la palpació del lligaments colaterals per veure si també estan lesionats. També s’analitzen moviments de varo i valgo del genoll a diferents graus (extensió, 30º de flexió i 60º de flexió) per valorar l’estabilitat dels lligaments colaterals.
Per descartar alguna patologia meniscal també es realitzen probes especifiques per la seva avaluació (proba de distracció i compressió d’Apley, i test de McMurray).
Per últim es realitzen dos probes clíniques per la lesió del lligament creuat anterior, el calaix anterior amb el genoll a 90º i el test de Lachman. Totes dues probes avaluen el desplaçament anterior de la tíbia, cosa que es produeix quan hi ha la lesió d’aquest lligament.
- Probes complementaries, com una radiografia simple i una ressonància magnètica.
VINE I CUIDA’T!